Un savi jove, dels països fred va arribar als països càlids. El sol era insoportable durant el dia així que la gent sortia al carrer quan es ponia, al vespre.
A la casa veïna del davant hi vivia algú però mai es deixava veure. Tenia al balcó unes plantes molt maques. Una nit, es va despertar i li va semblar veure una resplandor entre les plantes, entre les quals hi havia una jove esvelta. Quan ella va desaparèixer, la resplandor havia desaparegut.
Un vespre el jove es va asseure al balcó, i la seua ombra es va projectar entre les flors i va entrar a la casa del davant. Al dia següent, es va adonar que ja no tenia ombra. Al cap de 8 dies li va crèixer una llarga i grossa.
Al cap dels anys, quan ja en feia que havia tornat als països freds, el va anar a visitar la seua primera ombra, però semblava un home de veritat. Portava penjolls d’or, rellotge d’or... era molt ric! Li va dir que volia tornar a ser la seua ombra, però no volia que li expliqués a ningú qui era realment perqué volia formar una família. L’ombra li va explicar que la veïna del davant d’aquell pis, era la Poesia; s’hi va estar amb ella uns dies, i es va convertir en un home. Li va demanar que el tractés de vosté.
Al cap d’uns quants anys més, el va tornar a visitar. Li va demanar que l’acompanyés a un viatje aquell estiu però no va voler el savi. Va caure malalt. L’ombra el va tornar a visitar, i el va convencer. Ara l’ombra era l’home i l’home era l’ombra. Al balneari es van trobar amb la filla d’un rei que tenia un problema: hi veia massa bé. L’ombra li va fer creure que era un home (de fet ho semblava) i que el savi era la seua ombra.
Al final l’ombra i la filla del rei es van casar. L’ombra li va proposar al jove que es quedes amb ells, li pagaria si feia veure que era la seua ombra. Evidentment, l’home s’hi va negar; li volia explicar la veritat a tothom. Però ningú se’l va creure i el van fer empresonar.
L’home savi va morir, ja que el van fer matar i la seua ombra que semblava un home, de caps a peus, es va quedar amb la princesa.